"Guerra sense violència"
En Joan Soler i Amigó, expert en cultura popular, feia en un article publicat a la revista Presència l'any 2003, la reflexió següent: “En l'home, el dualisme entre el bé i el mal és ancestral i està relacionat amb el dualisme entre el dia i la nit, la vida i la mort, els àngels i els dimonis………… Els enfrontaments han estat sempre la base de molts rituals de la comunitat. Les lluites simbòliques són una descàrrega catàrtica i caòtica .” .
L'article, titulat Tinguem la festa en pau , analitzava el panorama de nombroses manifestacions festives de la nostra cultura que tenen com a essència fonamental el que diferents autors qualifiquen com a BATALLES FESTIVES , és a dir, aquells enfrontaments que algunes comunitats han incorporat als seus rituals i que, lluny de provocar violència i destrucció, generen diversió i cohesió social. Ens referim òbviament a les batalles on les armes són la merenga, els caramels, la farina, l'aigua o els tomàquets. En aquell mateix article, en Jordi Armadans , director de la Fundació per la Pau , manifestava que les batalles festives són, com qualsevol altre joc, una activitat positiva sempre que es facin en un marc de respecte. “El conflicte és un element inherent a les persones, però hem d'entendre que els enfrontaments es poden resoldre sense haver de recórrer a la violència”.
Podríem deduir doncs que, en general, aquelles manifestacions festives que incorporen l'enfrontament i el conflicte simbòlic com a elements catalitzadors i aglutinadors, poden ajudar a reconduir possibles conflictes socials. A través del joc i la voluntat de guanyar-lo, moltes tensions es poden sentir alleugerides o superades.
"El joc competitiu entre blancs i blaus"
A la nostra Festa Major, els de Granollers ens hem atorgat el privilegi de tenir una molt bona excusa per a convertir els carrers i les places de la ciutat en un gran camp de batalla ……… FESTIVA, ÉS CLAR !
Els Blancs i els Blaus són els nostres exèrcits, uns exèrcits on l'allistament és voluntari, on es permet la deserció i on les armes són de construcció massiva: la imaginació, l'aigua, la corda o el fang són els projectils que ens disparem en les batalles que, entre tots, hem estat capaços de reinventar-nos any rera any.
Hi ha un guanyador, però no hi ha vencedors ni vençuts. No es tracta de destruir l'enemic ni de conquerir res material. Els oponents són tan valuosos que anem a sopar plegats, ens canviem el mocador i riem mentre xerrem de com ho haurem de fer a la propera batalla: la de l'any següent, amb el pregó que els guanyadors portaran en secret fins allà on puguin, potser fins el darrer dijous del mes d'agost al balcó de l'Ajuntament.
Tota batalla, però, té unes regles. Sabeu quines són les de la Festa Major dels Blancs i els Blaus?
Potser us interessaria saber com s'ho fa el jurat que ha de deliberar i decidir quin dels dos colors ha de guanyar. En aquest apartat us en fen cinc cèntims. Us podeu descarregar el document "Bases del Jurat" d'aquesta pàgina. I si teniu dubtes, ens ho feu saber al fòrum, per e-mail o per telèfon, d'acord?
|
